Un marc legal per a la vida independent de les persones amb discapacitat i col·lectius vulnerables

El dia 13 de desembre de 2006, a la ciutat de New York, l’Organització de les Nacions Unides (O.N.O.) va aprovar la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (d’ara endavant CDPD), publicada en el BOE el 21 d’abril de 2008. Així, i a l’empara del 96 número 1 de la Constitució Espanyola i l’article 1 número 5 del Codi Civil, la CDPD és d’aplicació directa a Espanya per haver passat a formar part de l’ordenament intern.

L’article 1 de la CDPD estableix que el seu propòsit és promoure, protegir i assegurar el gaudi ple i en condicions d’igualtat de tots els drets humans i llibertats fonamentals per totes les persones amb discapacitat, i promoure el respecte de la seva dignitat inherent. I l’article 8 del Conveni Europeu dels Drets Humans reconeix el dret a la vida familiar.

En el mateix sentit, en el preàmbul de la Constitució Espanyola es proclama la voluntat de protegir a tots els espanyols en l’exercici dels drets humans, als quals es destina el Títol I.

L’article 10.1 de la Constitució Espanyola consagra els drets humans com a drets inviolables inherents a la persona i en el seu article 10.2 s’estableix que s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal dels Drets Humans i els tractats i acords internacionals sobre les mateixes matèries ratificats per Espanya.  

Des d’un punt de vista actiu, l’article 9.2 de la carta magna imposa als poders públics el deure promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en què s’integra siguin reals i efectives; remoure els obstacles que impedeixin o dificultin la seva plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social. I l’article 49, els imposa realitzar una política de previsió, tractament, rehabilitació i integració de les persones amb discapacitat als quals prestaran l’atenció especialitzada que requereixin i els empararan especialment per al gaudi dels drets que la constitució atorga a tots els ciutadans.

La legislació internacional en matèria de drets humans reconeix en diferents cossos legals el dret a una vida adequada, incloent el dret a l’habitatge. De la mateixa manera, la Constitució Espanyola en el seu article 47 reconeix el dret a gaudir d’un habitatge digne i adequada i imposa als poders públics el deure promoure les condicions necessàries i establir les normes pertinents per fer efectiu aquest dret.

I de forma específica, l’article 19 de la CDPD consagra el dret de les persones amb discapacitat a viure de forma independent i a ser inclòs en la comunitat, en igualtat de condicions, amb opcions iguals a les de les altres, imposant als Estats Parteixes l’obligació d’adoptar mesures efectives i pertinents per facilitar el gaudi ple d’aquest dret.  

A Europa viuen vuitanta milions de persones amb algun tipus de discapacitat, segons informes elaborats per a l’Estratègia Europea de la Discapacitat. La seva expectativa de vida és cada dia major i amb millors condicions de salut, igual que tota la societat en el seu conjunt, la qual cosa ens porta a unes previsions alarmants amb una població molt envellida. A manera d’exemple, les previsions oficials apunten que la població centenària passaria de les 16.460 persones en l’actualitat a més de 222.104 dins de 50 anys, amb unes taxes de dependència molt elevades, que s’elevaria des del 53,5 per cent actual fins al 62,2 per cent en 2031, aconseguint el 87,7 per cent en 2066.

En aquest sentit, respecte l’envelliment de la població, l’article 4 del protocol addicional a la Carta Social Europea estableix el dret de les persones grans a viure el major temps possible a la seva llar, deixant les residències geriàtriques com una opció residual, per casos extrems de dependència.

A la vista de tot l’exposat, des d’una perspectiva jurídica, és evident que els poders públics tenen al capdavant un extraordinari desafiament que requereix de noves fórmules per poder donar sentit al dret a una vida independent dels col·lectius en situació de dependència, en col·laboració amb els diferents agents implicats, per poder posar el dret privat al servei dels drets humans.

Participació i perspectiva de gènere

La vivenda és el primer lloc de la socialització i per tant el primer lloc on es desenvolupen les primeres relacions entre els dos  gèneres, on les costums i els mecanismes perpetuen les relacions de poder. Cal la construcció de vivendes que responguin a la diversitat de les untiats de convivència que existeixen.
En aquest sentit a Ecoopromoció es vol fer un treball on es promogui la participació del veïnat, capacitant-lo per iniciar un procés d’autopromoció, que va des del disseny, l’execució i la gestió dels espais comuns. D’aquesta manera, els i les futurs/es habitants d’aquests pisos són dissenyadors/es i poden sortir de les tipologies clàssiques de vivendes que etiqueten els espais segons gènere. En la mateixa línea, per aconseguir aquests objectius, en el procés participatiu, es farà crida exclusiva a col·lectius de dones.

El valor que es promou és el servei a la comuntiat en la igual capacitació de tots els col·lectius per accedir a aquest tipus de promoció de vivendes en què la participació d’ells i elles mateixos/es és clau tant en el disseny, execució i gestió. En si un procés d’aprenentatge de treball en equip per aconseguir una fita individual (accés a una vivenda assequible) en un entorn favorable on les xarxes comunitàries establertes afavoreixen un clima de confiança entre el veïnat, un arrelament al territori i en si s’apunten a formes de convivència sostenibles socialment i ambiental.